Els poetes que firmem aquest manifest ens declarem a favor de la independència de Catalunya. Volem exercir el nostre dret d’anar a votar el 9 de novembre. El fracàs de l’Estatut de Catalunya i la sentència del Tribunal Constitucional, del juliol del 2010, van marcar una nova etapa en les relacions entre Catalunya i Espanya. Tot i aquest episodi de l’Estatut, i altres que estem vivint com la negativa de l’estat a no deixar votar el poble de Catalunya, estem parlant d’un conflicte històric que fa temps que suportem, i que comporta que les institucions catalanes sempre hagin de buscar fórmules d’encaix o de submissió.

Els atacs constants a la llengua catalana, així com els intents d’acabar amb la immersió lingüística; el maltractament fiscal que rep Catalunya com una regió amb recursos propis que no pot disposar mai d’aquests recursos per garantir serveis públics bàsics; les poques inversions públiques de l’estat fetes a Catalunya, així com tots els intents sistemàtics per frenar les grans infraestructures i iniciatives de futur; el menyspreu de les institucions espanyoles cap a les institucions catalanes; aquesta relació històrica tan difícil de suportar; els constants insults i expressions d’odi i menyspreus de polítics, periodistes i intel·lectuals contra Catalunya i els catalans.

Totes aquestes raons històriques, de supervivència, i que sempre parteixen del mateix, d’aquesta submissió que ha de tenir el poble de Catalunya a l’estat espanyol, ens porten a la situació de poder-nos separar democràticament per tal de poder crear un estat propi.

No estem parlant de res més que d’una nació que vol viure de forma plena i sobirana. El gran risc que tenim és continuar depenent d’un estat que no podrà pactar mai unes condicions de tracte per a Catalunya, ja que això comportaria una derrota dels seus principis d’estat-nació-imperi.

Catalunya, de moment, és un poble sense un estat que el pugui representar, ja que l’Estat espanyol no ens vol, ni ens pot representar de forma justa. Per tot això, volem la independència de Catalunya, perquè això implicaria una millora social, de futur, i crearia noves oportunitats i també nous reptes. Volem garantir els nostres drets socials, de benestar, i ser solidaris entre nosaltres mateixos, creant un nou model de país.

Volem ser un poble i viure com un poble
per dir realment que som un poble.

Font: http://www.iec.cat