Nosaltres, professionals i acadèmics de l’economia, les finances i l’empresa ens adrecem als ciutadans i ciutadanes de Catalunya i diem:
- Que Catalunya pateix un dèficit fiscal molt elevat en valor absolut i en relació amb altres casos comparables internacionalment. Els diversos acords sobre el finançament autonòmic no han aconseguit redreçar aquesta situació, que es veu agreujada amb un repartiment injust dels sostres de dèficit entre Catalunya i l’Estat espanyol. Aquesta situació aboca la Generalitat a l’asfixia econòmica i provoca unes retallades que amenacen el nostre estat del benestar i la cohesió social.
- Que la política econòmica dels successius governs espanyols ha fracassat: en els darrers trenta-sis anys, en dos de cada tres l’atur ha estat per sobre del 15%, en un de cada tres per sobre del 20% i actualment està per sobre del 26%. No hi ha cap país europeu que presenti xifres, ni de lluny, comparables a aquestes.
- Que la política de provisió d’infraestructures per part dels diversos governs espanyols que s’han anat succeint ha estat i és discriminatòria amb Catalunya en particular i amb l’eix mediterrani en general, la qual cosa representa un greu obstacle per al nostre desenvolupament i per a la sortida de la crisi, que passen per l’exportació.
Tot això fa que ara més que mai s’hagi de poder plantejar la possibilitat d’una Catalunya-Estat com a solució a aquests problemes estructurals. Considerem que Catalunya té dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur i que la situació de crisi i ofec econòmic de la Generalitat fan necessària i urgent una consulta vinculant sobre la relació de Catalunya amb Espanya.
D’altra banda considerem:
- Que Catalunya viu una situació econòmica i social gravíssima, però compta amb recursos per a superar-la, entre els quals destaquen una indústria i un turisme competitius a escala internacional i un sistema educatiu amb resultats comparables als del nostre entorn.
- Que Catalunya, com a Estat, és econòmicament viable: tots els estudis mínimament seriosos conclouen que seria capaç d’equilibrar la seva balança de pagaments i els comptes públics i fer front a les pensions futures millor que en el cas de romandre dins l’Estat espanyol.
- Que la transició cap a l’Estat propi tindria lloc necessàriament en un marc tutelat per la Unió Europea, i això perquè serien moltes les empreses espanyoles i europees, presents i no presents a Catalunya, interessades que es garanteixi la continuïtat dels fluxos comercials i financers amb Catalunya des del primer dia i, per la seva banda, l’Estat espanyol necessitaria que es fixés el repartiment del deute entre els estats. Per aquests motius, ens semblen poc realistes les anàlisis que parlen de costos de transició elevats a causa de la interrupció d’aquells fluxos.
- Que aquest procés no tindria per què representar el trencament dels vincles comercials i financers amb la resta d’Espanya perquè això no seria de l’interès de ningú. Pot haver-hi cert impacte en el curt termini, però a mitjà i a llarg termini els beneficis per a les dues parts superaran àmpliament els costos.
Per aquests motius, considerem que la independència de Catalunya és una opció viable i, des del punt de vista econòmic, desitjable.