A la ciutat de Tudela, a 22 de febrer de 2014, els signants reunits, tractem dels problemes que ens són comuns a les nostres respectives societats pirinenques, la navarresa, inclosa euskal-herria i tota Vascònia, i la catalana de tots els Països Catalans. Tot i que ara l’ambient social i els ritmes democràtics autodeterminatius, de moment, no són al mateix nivell a les nostres respectives societats, sí que hi ha importants punts comuns i altres, encara que no coincidents del tot, que són substancialment complementaris. A tots ens mou la radical defensa de la democràcia i del dret, especialment en aquest temps, quan ha començat l’exercici immediat del dret humà a la lliure decisió i autodeterminació per les societats nacionals encara privades de la seva llibertat i estatalitat per la conquesta continuada que pateixen a l’Europa occidental. Partim de la base que navarresos – bascos i catalans, juntament amb riojans, aragonesos, gascons, occitans i altres, compartim el vell solar geogràfic i humà de la serralada
pirinenca i les seves conques fluvials cap a l’Atlàntic i cap al Mediterrani , incloses les del Garona i l’Ebre. Considerem necessari aquest document perquè veiem que, partint dels drets democràtics a decidir i a la lliure determinació, s’ha de posar en primer terme l’existència també actual dels drets civils i polítics de la ciutadania dels nostres respectius Estats avui hibernats, per trobar-se continuadament conquerits i negats. Ens és comú el dret Pirinenc, basat en la llibertat civil en bona part de les institucions de les nacions que compartim la serralada i les seves conques. Les conquestes que patim suposen la subordinació, minoració i la divisió de les societats pirinenques mitjançant fronteres imposades, administratives i estatals.
Jaume I, en el seu llibre “Els Fets”, relata la trobada de Tudela, on els representants de Navarra i de la Corona aragonesa – igual que avui fem – es van reunir, encapçalats respectivament pel rei Sancho VII i el rei Jaume I, per, després de les conquestes ja iniciades , com la de 1200 a la Navarra marítima i l’hecatombe de 1213 a Muret, acordar el 2 febrer 1231 les mesures a adoptar conduents a fer front a les agressions que eren víctimes els dos estats pirinencs. En aquella època el primat de la Tarraconense, i abans bisbe de Pamplona , Espàrreg de la Barca, natural de Montpeller, va haver de fer front fins a Roma a les pretensions hegemonistes castellanes i a les creuades franques.
Els testimonis sobre la unitat de la gent dels Pirineus són nombrosos, entre els quals recollim els següents: Al segle XV, Carles príncep de Viana, rei de Navarra perseguit pel seu pare Joan II, va ser aclamat pel poble de Barcelona i les seves institucions com a rei davant el citat tirà Joan II i el seu fill Ferran el Catòlic . Els escriptors navarresos Arturo Campión i Juan Iturralde i Suit van participar en els actes organitzats a Barcelona a partir de 1881, ressaltant la comunitat d’interessos entre Navarra i Catalunya. En la gran mobilització unitària i popular de la Gamazada, 1893 – 1894, en defensa dels Furs navarresos, el poble català va expressar públicament la seva solidaritat amb Navarra i van estar en els actes organitzats en ella representants catalans. L’etnògraf Ramon Violant i Simorra recull en la seva obra la realitat de la mil·lenària comunitat cultural pirinenca. El poeta Joan Maragall va cantar la unitat humana dels pobles dels Pirineus.
Som conscients de la situació de permanent subordinació que pateixen els pobles pirinencs, com a conseqüència de les conquestes continuades sobre les nacions de l’istme pirinenc, iniciades principalment en 1135, 1175, 1200, 1453, 1512 ,1620 per al cas de Navarra i 1714 per a Catalunya, efectuades per Castella, que pretén monopolitzar una idealitzada geografia de la península, i per França al continent. El temps transcorregut – lluny d’absorbir per complet – no aconsegueix esborrar els efectes de les invasions, que s’accentuen amb les actuacions negacionistes i espoliadores -especialment fiscals també amb les quotes desproporcionats i sense contrapartides equivalents- avui agreujades pel poder impost – polític , cultural , econòmic i religiós -que continua usurpant l’exercici normal dels drets democràtics civils i polítics a aquestes societats . La Unió Europea no pot mirar cap a un altre costat , davant el conflicte polític existent en l’àmbit pirinenc, per l’obstinada actitud hegemonista de dos dels seus estats membres.
Ara, en constatar que la irracional conquesta continua sobre Navarra i Catalunya, com en els altres pobles pirinencs, manifestant-se en l’antidemocràtica subordinació al desordre institutonalitzat l’Estat conqueridor, jutgem que la solidaritat veritable comença amb el reconeixement i suport a la recuperació de la llibertat recíproca, i per això des de la nostra sincera reflexió fem una crida als ciutadans i ciutadanes dels països pirinencs , especialment de Navarra i Catalunya , perquè en fraternal complicitat uneixin les seves forces per la independència.