El gran moviment per la llibertat de Catalunya que aquests darrers cinc anys s’ha format i ha crescut com una bola de neu no és fruit de cap designi d’unes elits controladores del poder polític o econòmic, sinó que ha estat el resultat de la mobilització sense precedents d’una part molt considerable del poble català.
El poble català s’ha mobilitzat per dir prou a la secular dominació de l’Estat espanyol i a la consegüent subordinació catalana; prou a no poder decidir nosaltres mateixos com organitzem els nostres poders públics i el nostre territori, i com determinem les nostres polítiques socials, econòmiques i culturals; prou que el nostre diner públic, fruit del nostre treball i de la nostra capacitat emprenedora, sigui xuclat en una gran part per un monstre estatal únicament a benefici de les elits burocràtiques i financeres que el controlen.
Així, el poble català ha acabat engegant des de baix, des de la mateixa base social, una veritable revolució democràtica i pacífica per recuperar la pròpia sobirania i constituir-se en República independent. Una revolució política amb objectius genèrics però explícits de renovació i regeneració socials, sintetitzats en la frase emblemàtica “Un nou país”. No hi ha a Europa, ni gairebé al món, un moviment més àmpliament popular i realment trencador com aquest que a hores d’ara protagonitza el poble català.
Un dels valors més preuats d’aquesta revolució catalana és el caràcter unitari i transversal que ha sabut mantenir des del primer dia. Gents de tradicions i sensibilitats polítiques i ideològiques molt diverses s’han unit a cada població i a cada comarca per treballar junts al crit d’”independència!”. Units per damunt de tot allò que els pot separar per aconseguir que els catalans recuperin el control polític i institucional del seu destí col•lectiu. Ben conscients que aquest control, és a dir, la independència, és l’única clau mestra que pot obrir tots els panys que es vulguin obrir en el futur.
La introducció d’elements de confrontació dins el moviment unitari per la independència i la República —siguin en la forma de competició per l’hegemonia d’unes sigles o unes altres, sigui en la forma de condicionants ideològics concrets— és la manera perfecta de rebentar per dins el procés per la llibertat nacional i és —tant si aquesta és la intenció dels qui la fan com si no— una actuació objectivament contrarevolucionària i a favor de la dominació espanyola.
No es poden posar condicions a la llibertat de Catalunya, precisament perquè aquesta llibertat és la condició necessària i prèvia per a fer viable qualsevol proposta transformadora a la societat catalana.
Convençuts, doncs, que és urgent d’encetar l’etapa definitiva per a la constitució de la República i convençuts que en aquesta etapa els partidismes i les sigles han de continuar cedint el pas a la unitat popular, com a garantia bàsica de poder arribar al final del procés,
M A N I F E S T E M
1r. El programa traçat pel President de la Generalitat el dia 25 de novembre proppassat respon, al nostre entendre, a la necessitat de preservar la unitat i la transversalitat del moviment popular per l’autodeterminació i la independència de Catalunya i aprofitar-ne tota la potencialitat en els nivells institucionals en què s’ha de moure aquesta etapa definitiva.
2n. El punt fonamental del programa del President és, també al nostre entendre, la constitució —si es demostra definitivament que hi ha la majoria democràtica de catalans a favor de la independència— d’un Govern d’unitat que asseguri, en el temps més breu possible, les condicions imprescindibles per a la constitució de la República, tant si finalment és possible d’acordar-la amb l’Estat espanyol com si no ho és.
3r. Atès que la constitució d’aquest Govern d’unitat sembla que és un punt acceptat per tothom dins el moviment independentista, considerem oportú per avançar —i altrament és imprescindible— de definir i consensuar amb tota precisió el programa d’aquest Govern d’unitat, tant pel que fa a l’administració de l’escanyada autonomia actual, com sobretot pel que fa a aquelles condicions imprescindibles per a assegurar la sobirania interna i el reconeixement extern de la nova República des del primer dia.
4t. Entenem que en la definició i el consens del programa del Govern d’unitat hi ha d’haver la participació no solament dels partits i grups polítics favorables a la independència, sinó també dels agents socials que han participat fins ara en el procés per l’autodeterminació nacional empès pel moviment popular de base.
5è. Estem segurs que, un cop s’hagi arribat a consensuar entre tots els agents polítics i socials el programa del Govern d’unitat, la determinació de la forma que cal donar a unes eleccions avançades perquè tinguin un caràcter plebiscitari ple i inequívoc —l’altre punt clau del programa del President— vindrà donada com a conseqüència lògica del consens aconseguit, perquè els mateixos arguments que es considerin vàlids per a avalar la necessitat d’un Govern d’unitat per damunt de sigles, tàctiques i partidismes polítics, exactament els mateixos es veurà que són els arguments per a avalar la unitat dels partidaris del SÍ a la República independent en la confrontació democràtica plebiscitària amb els partidaris del NO, és a dir, els partidaris de continuar endogalats a l’Estat espanyol.
Barcelona, 29 de desembre de 2014
Font: http://www.anemunits.cat