Catalunya viu una situació política decisiva. Els catalans, majoritàriament, hem entès que o ens independitzem d’Espanya o desapareixerem com a poble. Només així s’expliquen les grans mobilitzacions dels darrers anys que han aconseguit posar la independència de Catalunya com a eix central de la política catalana.
Amb tot, arribar a la victòria final, que no és altra cosa que la proclamació de l’Estat Català independent amb el consegüent control polític efectiu del territori, requerirà una gran fermesa en totes les nostres accions i no deixar passar cap oportunitat per manifestar la nostra voluntat de llibertat nacional. Aquesta lluita es dirimeix en qualsevol front: polític, cultural, social o lingüístic. Però també en el de la protesta col·lectiva cívica. I el pròxim 30 de juny, en el decurs de la final de Copa entre el FC Barcelona i l’Athletic Club de Bilbao al Nou Camp, se’ns torna a presentar una ocasió immillorable per manifestar una vegada més que volem deixar de ser súbdits del regne d’Espanya per esdevenir únicament ciutadans d’una Catalunya independent.
Aquest episodi esportiu suposarà que el màxim representant polític i institucional d’Espanya, el rei Felipe de Borbón, faci la seva aparició a la llotja de l’estadi mentre sonen els acords de la Marcha Real. Ha de ser llavors quan, proposem, tots els seguidors catalans que assisteixin al partit (i als que no, també) han de manifestar sonorament el seu desacord, tant per la presència del monarca com pel so dels acords de l’himne espanyol, amb una sonora xiulada, que ben segur acompanyaran també els seguidors bascos.
Possiblement algunes veus de casa nostra tornaran a repetir que cal tenir respecte pels símbols d’aquell estat que ens vol humiliar i nega els nostres drets nacionals. Un estat que voldria fer de la llengua catalana una relíquia del passat a través de sentències judicials, que permet que s’equipari impunement l’independentisme català amb el feixisme o que continua protegint i enaltint la memòria dels qui van entrar a sang i foc a Catalunya l’any 1939 i ens van afusellar un president. Demanar respecte per a qui et tracta com un drap brut només pot explicar-se des d’un profund complex d’esclau.
Estem convençuts que la immensa majoria dels independentistes tenen més dignitat i coratge que tot això. Perquè entenen que la primera condició per guanyar-se la llibertat és estar disposat a encarar-se amb qui te la nega.
Barcelona, 28 de maig del 2015
Signat:
Catalunya Acció (CA)
Sobirania i Progrés
CADCI
Plataforma pel Dret a Decidir (PDD)
International Comission of European Citizens (ICEC)
Fundació President Macià
Ara o Mai!
Catalunya diu Prou
Casal per la Llibertat i la Independència de Catalunya (CLIC)
Societat Catalana de Lliure Opinió (SOCALL)
Moviment de Cultura Popular “El Sotrac”
Units per Declarar la Independència de Catalunya (UPDIC)
Font: http://www.directe.cat/